Endodòncia

Endodòncia

endodoncia2

 

Consisteix en la neteja de la càmera pulpar (nervi) i els conductes radiculars (part radicular del nervi) afectats per la càries, per a posterior segellat amb material termoplàstic anomenat material termoplàstic. Així es podran segellar hermèticament els conductes íntegrament, evitant que els bacteris arribin a l’os provocant novament una infecció.

La neteja dels conductes es realitza mitjançant sistemes electrònics (no manuals) de llimes rotatòries de titani. Aquestes llimes compten amb una alta flexibilitat i diferents diàmetres, que introduïm en cada conducte radicular de la dent (en incisius superiors sol haver-hi un conducte, en premolars dos conductes, i en molars mínim 3 conductes). Es va augmentant progressivament el grossor de les llimes fins que el conducte estigui net i preparat per ser termoobturat amb la gutapercha en estat plàstic. D’aquesta manera, permet segellar completament tots els racons del conducte radicular.

Per a la realització d’una endodòncia d’avantguarda (per especialista) i no convencional es requereix de aparatología especifica i d’alta precisió per poder aconseguir un resultat clínicament perfecte.

La prioritat primordial en la nostra clínica és intentar no endodòncia les dents, sempre que les dents ens ho permetin. Les dents endodonciados, des del moment del seu tractament, comencen a deshidratar-se; canvien de color i es tornen sensibles a la masticació. Si això ocorre, es poden provocar fissures i fractures, tant radiculars (pronòstic d’extracció) com coronals (que es poden solucionar mitjançant tractaments restauradores amb empastaments, fonguis de porcellana o incrustacions ceràmiques). En aquests casos, caldria realitzar la exodoncia, malgrat haver-se matat el nervi prèviament.

Per intentar salvar les dents. S’evita que siguin extrets i permet que segueixin complint les seves funcions de masticació i estètica.

Una dent endodonciat no té una durada determinada. Dependrà dels hàbits del pacient.

Quan el nervi està afectat de forma irreversible per càries profunda o traumatismes. En aquests casos, la dent es torna sensible al fred, la calor i a la masticació. El dolor pot ser intermitent o constant. Fins i tot la dent pot canviar de color, o pot aparèixer un flegmó o una fístula (gra de pus).

L’endodòncia també podria aconsellar-se en dents que requereixin tallats exhaustius per a posterior col·locació de corones o ponts. També en dents que presentin lesions periodontales.

En la majoria dels tractaments l’endodòncia pot realitzar-se en una sola sessió. Si bé en alguns casos, quan la dent presenta molta infecció o quists d’infecció poden ser necessàries dues o més sessions. No seria correcte taponar el nervi amb infecció activa.

No. El tractament es realitza sota l’efecte d’anestèsics locals. Acabada l’endodòncia i passat l’efecte de l’anestèsia podria aparèixer alguna molèstia en la masticació durant uns dies, i fins i tot setmanes a causa de la irritació del teixit periodontal que envolta l’arrel. En aquests casos es requeriria una medicació adequada.

En la majoria dels casos, obrir i netejar els conductes de la dent ajuda a la resolució del flegmó (guareix pulpar). Posteriorment, es reprendrà el tractament complet de l’endodòncia.

Després d’un correcte tractament d’endodòncia i una adequada restauració definitiva, la dent no es comportarà igual que els altres. Sí en la seva funció, però no en la seva durada. Requerirà els mateixos, protecció (mitjançant fonguis de porcellana o recobriments cuspideos de ceràmiques), cuidats d’higiene, prevenció i revisions periòdiques més que qualsevol altra dent.

En pocs casos una dent correctament restaurada i tractat amb endodòncia pot sofrir una fractura al cap d’un temps per pèrdua de la restauració, càries o altres factors predisponentes (entre els quals es troba el bruxismo: apretamiento de dents nocturn o diürn). La dent que no sigui restaurat és susceptible a una fractura. Al moment en què una dent és endodonciado, perd hidratació i per tant tendeix a enfosquir-se i perdre elasticitat la seva estructura. Si això ocorre, serà propens a les fissures radiculares. Si arribés a molestar de forma contínua, s’haurà d’extreure.

L’alternativa és l’extracció. Però en ser irreversible, li proposarem primer la realització de l’endodòncia, sempre que la dent estigui viable per salvar-ho. No hi ha gens millor que la pròpia dent.

Fins i tot realitzant un bon tractament de conductes, existeixen casos de continuïtat del problema. Això es deu a la possible aparició de petits conductes laterals al conducte principal del nervi. És impossible accedir a ells, i en viure en aquests conductes patògens molt agressius i resistents, tornen a incidir en el problema d’origen. En aquests casos s’han de realitzar cirurgies de apiceptomías, on mitjançant cirurgia s’elimina el quist present en la punta de la dent i part de l’arrel de la dent causant. Si el problema torna a aparèixer després d’aplicar aquesta tècnica, s’haurà de realitzar la exodoncia.