Disfunció Temporo-Mandibular

Disfunció Temporo-Mandibular

L’articulació temporomandibular és la que relaciona la mandíbula amb el crani, permetent l’obertura i tancament de la boca, a més de tots els moviments que es realitzen en parlar, menjar, gesticular, etc.

És una articulació similar a la d’altres parts de l’organisme. Constituïda per un menisc, dues superfícies articulars i una sèrie de lligaments. La seva funció es pot veure alterada per una sèrie de factors com poden ser l’estrès, les malposicions de les dents o els hàbits perniciosos com mastegar xiclet, mossegar llapis, estrènyer o “cruixir” les dents, etc.

  • Dolor: es localitza generalment per davant de l’orella, podent-se irradiar cap al cap, porció lateral de la cara, al voltant de l’ull i fins i tot al coll. És un dolor que respon malament als analgèsics habituals. La qual cosa, unit a una localització poc específica, fa que els pacients consultin a l’otorino, neuròleg o traumatòleg abans d’acudir al dentista.
  • Espetecs: Són sorolls que es produeixen en una o ambdues articulacions, en obrir o tancar la boca. Poden ser més o menys sonors i indiquen l’existència d’alguna alteració en la posició del menisc de l’articulació.
  • Bloquejos intermitents en l’obertura de la boca: Quan s’arriba a aquesta situació, s’experimenta una certa dificultat per obrir la boca, com si hi hagués un límit que impedeix una obertura completa. En aquest cas és necessària la manipulació de la mandíbula per aconseguir obrir-la totalment.

Si la malaltia progressa, es pot produir la lesió dels lligaments, el que donarà lloc a bloquejos que fan que no es pugui obrir la boca res més que fins a la meitat del que normalment es faria.

Si la síndrome no es tracta pot evolucionar cap a una artrosi que és similar a la de qualsevol articulació de l’organisme.